Un foc que creix

A l'ombria de la serra l'aigua fresca ens dona vida i sentim que toquem mare quan la penya grossa ens mira a l'horitzó baixa el sol i ens besa el front Mentre em parles en veu baixa la vall ens omple de calma i deixem fluir les hores lluny del caos que ens ha fet sentir-nos sols tanque els ulls t'escolte el cor I naixen estels diminuts i brillants guies i fars d'un país de pobles blancs és el correfoc de la nostra galàxia històries i records que guardem com tresors Perquè som d'arrels profundes i hem après a enfortir-les amb les mans, amb el cor com abelles i flors si et cuides em cuides l'equilibri no és esforç estem ací, sobrevivim i si ens mirem als ulls Sentim un foc que creix a dins del pit si es fa de nit dona'm la mà mai no cauré al teu costat al teu costat I celebrem tot el que som i el que vindrà si es fa de nit dona'm la mà mai no cauré al teu costat al teu costat Tornem a córrer pel poble com quan érem xicotets als últims carrers la lloma és l'amagatall secret una altra nit em dones la mà i jo somric Hem portat unes guitarres uns llaüts, unes dolçaines i les cançons i rebel.lies filles de les valls morisques d'on venim riem i amb un bufit i ens enlairem I cantem la granaïna com el tio Palero riberenques, boleros Al Tall, Orxata i ZOO que si la nostra història l'han prohibit els vencedors perviu en l'emoció que sentim en les cançons La nostra sobirania comença amb l'autoestima la nostra tradició és desafiar la por i vivim i cantem i ens divertim i entenem que sostenint-nos resistim i si ens mirem als ulls Sentim un foc que creix a dins del pit si es fa de nit dona'm la mà mai no cauré al teu costat al teu costat I celebrem tot el que som i el que vindrà si es fa de nit dona'm la mà mai no cauré al teu costat al teu costat I tornem a capbussar-nos al barranc de l'Encantà amb l'estiu acaronant-nos per la penya Foradà i quan l'últim raig mossega el Puig Campana el Montgó a les mans i als teus ulls Aitana Al mocador brodat ja no hi ha llàgrimes les emocions ja no són subterrànies a dalt de la serra hi ha una ermita i quan et bese al front el Montcabrer ens mira Sentim un foc que creix a dins del pit si es fa de nit dona'm la mà mai no cauré al teu costat al teu costat I celebrem tot el que som i el que vindrà si es fa de nit dona'm la mà mai no cauré al teu costat al teu costat