Song parody of
Dolent de Mena (Malo por Naturaleza)
by Serrat y Sabina
Here's where you get creative! Use our cool song parody creator to make a totally new musical idea and lyrics for the Dolent de Mena (Malo por Naturaleza) song by Serrat y Sabina.
Simply click on any word to get rhyming words suggestion to use instead of the original ones. You may also remove or alter entire lines if needed — when you're done save your work and share it with our community — have fun!
Sóc un home malvat, dolent de mena
Un assassí ferotge I despietat
Amb premeditació I per l’esquena
A sang freda he mort un escarabat
I no m'ha tremolat el pols
Esclafar-lo (cruix, cruix)
Sota el meu peu (cruix, cruix, cruix)
Em fa sentir poderós com un déu
Deixant un rastre d’orfes I vídues arreu
Sóc una mala bèstia, un malparit, un animal
Un assassí serial I alhora un virtuós, un artista
Mai no m’enxamparan, no em té fitxat la criminal
No tinc antecedents, ni mòbils, ni motius
No deixo pistes
No he mort el bitxo per qüestions d'higiene
Ni perquè m'esgarrifi aquest bestiar
Ho faig per gust, jo sóc dolent de mena
I m'agrada matar per matar I que no ho sàpiga ningú
Sentir com cruix (cruix, cruix)
Provoca un benestar (cruix, cruix, cruix)
Una passada, com després de fumar
Un porro carregat d’haixix afgà
No el coneixia de res, era només un escarbat
Que no m’havia fet cap altre mal que un xic de fàstic
I malgrat tot això l’he deixat sec sense pietat
No tinc remordiments, he viscut un moment fantàstic
Mai no improviso, ¿com cal que els ho digui?
Sóc metòdic, científic, cerebral
Trio el momento de l'escarbaticidi
A redossa de la negra nit quan
Tothom és al llit, dormint
L’enllamineixo (cruix, cruix)
Amb molletes de pa (cruix, cruix, cruix)
Vetllo a les fosques fumant al sofà
I encenc el llum quan més confiat està
Li barro el pas I li clavo una puntada de peu
Que el deixa estabornit, bellugant indefens, panxa enlaire
Les potes cap al cel tremolant a mercè del meu
42 de peu. ¿Sóc o no sóc un déu? No gaire
Quan recupera el pols l'adrenalina
Netejo amb cura l’escena del crim
I torno relaxat a les rutines
De bon pare I marit amorós
On amago els pitjors instints
Ja coneixeu (Tu, tu ah)
El meu pecat, però (Tu, tu, tu ah)
No sabeu pas qui és el pecador
Aneu amb compte, perquè un servidor
Li està agafant el gust a fer neteja impunement
I avui un escarbat, demà qui sap demà cap on el mena
El tortuós camí de les passions al qui és dolent
Però que molt dolent, dolent de mena
Sóc un home malvat, dolent de mena
Un assassí ferotge I despietat
Amb premeditació I per l’esquena
A sang freda he mort un escarabat
I no m'ha tremolat el pols
Esclafar-lo (cruix, cruix)
Sota el meu peu (cruix, cruix, cruix)
Em fa sentir poderós com un déu
Deixant un rastre d’orfes I vídues arreu
Sóc una mala bèstia, un malparit, un animal
Un assassí serial I alhora un virtuós, un artista
Mai no m’enxamparan, no em té fitxat la criminal
No tinc antecedents, ni mòbils, ni motius
No deixo pistes
No he mort el bitxo per qüestions d'higiene
Ni perquè m'esgarrifi aquest bestiar
Ho faig per gust, jo sóc dolent de mena
I m'agrada matar per matar I que no ho sàpiga ningú
Sentir com cruix (cruix, cruix)
Provoca un benestar (cruix, cruix, cruix)
Una passada, com després de fumar
Un porro carregat d’haixix afgà
No el coneixia de res, era només un escarbat
Que no m’havia fet cap altre mal que un xic de fàstic
I malgrat tot això l’he deixat sec sense pietat
No tinc remordiments, he viscut un moment fantàstic
Mai no improviso, ¿com cal que els ho digui?
Sóc metòdic, científic, cerebral
Trio el momento de l'escarbaticidi
A redossa de la negra nit quan
Tothom és al llit, dormint
L’enllamineixo (cruix, cruix)
Amb molletes de pa (cruix, cruix, cruix)
Vetllo a les fosques fumant al sofà
I encenc el llum quan més confiat està
Li barro el pas I li clavo una puntada de peu
Que el deixa estabornit, bellugant indefens, panxa enlaire
Les potes cap al cel tremolant a mercè del meu
42 de peu. ¿Sóc o no sóc un déu? No gaire
Quan recupera el pols l'adrenalina
Netejo amb cura l’escena del crim
I torno relaxat a les rutines
De bon pare I marit amorós
On amago els pitjors instints
Ja coneixeu (Tu, tu ah)
El meu pecat, però (Tu, tu, tu ah)
No sabeu pas qui és el pecador
Aneu amb compte, perquè un servidor
Li està agafant el gust a fer neteja impunement
I avui un escarbat, demà qui sap demà cap on el mena
El tortuós camí de les passions al qui és dolent
Però que molt dolent, dolent de mena
